Aquò a dindat a ma pòrta : es mon vesin bravet, un jove qu'a l'iatge
d'èstre mon pichon. Un pauc a la descisa benlèu, pron de vèire lo pati de son
apartament, pron de s'avisar a la lèsta que ven de pus en pus maigre,
que dèu manjar de regardèlas. Deu faire l'experiéncia de viure, de
subreviure coma un cocha-marluç sensa trabalh, sensa sòus, sensa amiras,
sensa ren, sensa còca ni mòca, ren que la nuechada dei pita-fèstas que banha lo barri de la
Plana, lei concerts, lei pichòtas alegras, leis artistas o lei semblapapagais e l'arcòl... Jovent,
siáu estat coma cadun e encuèi, encara mai a l'estaca dau jovent, tant e
mai. Aquelei gitèlas, lei joves que son espés a morflar d'aquesta
passa. De Marselha, n'i a un molon que son pegin me desespera : coma se
lei condicions de vuei li faguesson rebuta... Lei acusam tròp sovent de pas cercar d'òbra, de pas aguer pron de vòlha e de s'eternizar a molons dins lei
gardariás dau sistema educatiu, de s'asatar ai modalitats de
l'estat-providéncia que balha de dardenas degot a degot per subreviure
economicament sensa se bolegar. Siam d'un temps que lo paratge fa fauta
entre leis uns e leis autrei, un temps que lo pus vièlh fa gaire fisança
dau jove, se n'en trufa, un temps que la situacion economica es coma se
deviá impausar paur e retenguda, un temps e un país pasmens m'onte l'a
de gens qu'an de sòus coma un chin de nièras e que demòran aquí,
assetats sus son tafanari, pegats a sei fautuèlhs de cuèr sensa ges
d'iniciativas per deman. Lei cataus, boai... Lo mond vièlh amaluga
aquelei pichons. Faidits, bandits per la màger part a la talvera dau
mond dau travalh, n'en fan de sauta-rigòla que van soventei-fes tastar
aquelei paradis d'artifici coma d'antan.. perfin d'un pauc s'emparadisar, per s'encigalar sa
vidassa, son astrada tapada, se donar d'una parèntesi de pantai, l'idèa.
Una androna : fin finala, aquò leis enfonsa, li ennebla lo ferm voler e
fenís que son de mai en mai a se tirasssar coma de
vièlhs... Frairenalament, n'en apeli a mai de solidaritat, mai de
farfantèla au poder, de vòlha per retrobar l'èime que fa sorgentar
d'utopias concrètas. Coma que vague, nasejarà l'escandilhada esperada
mai vendrà belèu en s'estropant lei braç... Bassacarèm lo vièlh mond e
farèm venir amb jovent lei regrèus portaires de l'avenidor. D'aisinas
coma la telaranha e tant dirai la mondializacion pòdon nos liberar d'una
istòria enviscada d'arcaïsma nacionalitari e d'egemonia imperiala.
Siam au picar de la dalha, en orient, -crisi- (es relativa) e -flor de
camin- (l'opportunitat au caire-forc) son d'ideògrames entrebescats.
Segur que lo talh es dubert e que de chantiers son aquí davant :
s'entre-ajudar, bastir, re-organizar sei biais de desplaçament,
mestrejar l'ennanar de la vida sociala...
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire